IN HIC TEMPORE

És tan breu la rosella com el vent

que l'escapça i l'ofrena al terra ardent;

és lacònic l'adéu del sol ponent

(quan se'ns mor quina cosa n'heretem?)

com és buit el record de cada alè

de la nit si les hores són arenys.

(El Bages, 26/V/12)