Doneu-me boscos i camins “profonds”
per a heure llum i renovat baptisme
de l’amiga fidel, la que no amaga
(poètica paraula, arrel ufana!)
tristeses, ni alegries, ni victòries
tristeses, ni alegries, ni victòries
damunt de la gran guerra que aclapara.
“Presoner del silenci i la verdor”,
“Presoner del silenci i la verdor”,
de la lleu tremolor que aquesta arbreda
bressola lentament enllà dels dies,
on la molsa i les fulles apaivaguen
tant de soroll i tanta veu tan vana,
tornaré a transitar pels versos clars
com pel sender que em mena a antigues fites
si és que em pren “dolç oblit de tot lo món”.
(La Fageda d’en Jordà, 1/XI/11)
(La Fageda d’en Jordà, 1/XI/11)
1 comentari:
Veig que has canviat el disseny del bloc, m'agrada aquest aspecte capvespral.
Publica un comentari a l'entrada