Les camises
de l’armari
que ordenaves
són penyora
d’un desori
com un xàfec
que ens sorprèn
al bell mig,
sens paraigua
ni cap ombra,
d’un oníric,
soliu parc.
Les camises
Les camises
ben penjades
ara serven
les olors
inexactes
de la nit
intuïda
allà, al fons
d’un ful somni,
mentider.
(29/X/11)
(29/X/11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada