Les camises
de l’armari

que ordenaves

són penyora

d’un desori

com un xàfec

que ens sorprèn

al bell mig,

sens paraigua

ni cap ombra,

d’un oníric,

soliu parc.

Les camises

ben penjades

ara serven

les olors

inexactes

de la nit

intuïda

allà, al fons

d’un ful somni,

mentider.

(29/X/11)