Estols d'ocells, sobrevolant-vos ara,
ben a prop del teatre de Marcello,
dibuixen sobre el roig
inesperat dels núvols
una tarda d'hivern inesborrable,
quan les últimes llums
s'esguarden en els segles
que amaguen les llambordes
i els ulls d'aquesta gent.
Flueix el Tíber sota els ponts de pedra
Flueix el Tíber sota els ponts de pedra
vers una nit silent, inexhaurible.
(Roma / Barcelona 27/XII/09-8/I/10)
(Roma / Barcelona 27/XII/09-8/I/10)
1 comentari:
Sovint inesperats,
els vells camins d'ahir
desperten noves fams
tant sols imaginades.
Romanen sense obrir
calaixos i finestres
(sense adonar-nos-en)
a l'aguait d'un nou oratge.
Publica un comentari a l'entrada