Tot escoltat Satie,
la tarda es multiplica
en un calidoscopi de moments
viscuts, imaginats o a penes percebuts.
I revius un paisatge
ben bé decimonònic,
boscós, mig emboirat, silent, oníric,
només acompanyat, camí de Knossos,
pel càntic insistent de les cigales.
Tot escoltant la música dels dies,
persisteixen passats encara inèdits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada