De vegades, fa un any de tot i el vent
aquell revifa net a la memòria.
No és un crit de saudade el que ara et mena
a cercar pels carrers
aquell últim esguard,
les darreres paraules i aquell gest:
és sols un ajornat
desig de retrobar-te a tu mateix.
De tant en tant, el sol
retorna al punt d'origen
i els boscos són de nou l'àmbit precís
per a perdre't, captiu
dels mots, però alliberat.
(20/IV/08)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada