Ara i aquí:
la tarda és un poema
que oblidaràs:
“Capvespre lent:
els arbres de la boira
prest es dissolen.
Quin cel rogenc!
A frec del pas dels núvols,
estranya lluna.
I el mar, de fons,
refà nits i petxines,
amors i planys.
Ni tu, ni jo:
tan sols aquells vells càntics
cridant la guerra”.
La nit et pren:
desfàs els fils dels dies
sense nostàlgia.
(16/I/06 - 16/IV/06)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada