16 d’abril 2006

OFRENA




Et duc només una petita flor,
més blanca que aquests núvols que s'allunyen.
Prou sé que es marcirà, però no temis:
una altra creixerà en un altre indret,
qui sap si per les vores d'aquest temps
tan difícil de viure i d'esbrinar.
Et porto avui tan sols el seu perfum,
efímer com la pluja que vindrà.
 

(El Bages, diumenge de Pasqua, 11/IV/2004)

1 comentari:

Carla ha dit...

Per mi, sempre ha estat un desafiament fer un comentari sobre un poema. Ja que crec que l’objectiu de la poesia –si és que hi ha cap– és combinar emoció i sentit creant un món paral•lel on podem intuir un món reial o un de millor, somniat, desitjat. I és aquí, en aquest món de conceptes, de metàfores que els poemes de l’Emili m’interpel•len. Connecten amb facetes meves que potser ni jo mateixa les coneixia. Em fan viatjar a llocs insòlits, a veure els angles de la boira o, fins i tot, a tallar la pròpia pluja. No sé si em porta a un realisme màgic o em creen “zones” de quimeres realistes cap a on vull viatjar. La qüestió més important per mi és que la seva poesia no m’és indiferent. M’atrapa.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons