D’obagues i
solanes intuïdes,
de fogueres i
tèrmits i cargols,
de desmais
que cercaven ser llavor,
d’ermites
rere els segles adormides,
de civades i
blats com d’aquarel·la,
de ventijols
que esquerden mots llunyans
i se’n porten
la saba de tot temps,
d’esclats de
fum i lava als oceans,
de dofins que
recordes quan a Knossos,
del cactus
amb ses ombres multiformes,
del passejar silent
per clars carrers
d’un altre
port d’olors encisadores,
del cavalcar
ferotge dels malsons,
del vers
d’Ausiàs Marc com les onades
que amb tu
juguen a daus i t’interroguen.
(El Bages, 25/VI/21 – La Gomera, 4/VIII/21)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada