19 de juliol 2017

FUMEROLS


La vella llar de foc,
negra de sutge i fel,
d'una masia eterna
al punt mig de l'hivern,
el fogar abandonat
on la brama nasqué
de l'esclat de mil guerres,
on antics xiuxiueigs
van condemnar nissagues,
decapitaren reis,
servava encara cendres
de soca de xiprer
que retallà el besavi
amb destral sense llei.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
mentre un gat hi rondava,
tot encalçant el temps.

En pot donar paraula
el més gran, en Tonet,
que de menut guaità
ombres de dol i vent,
quan ja ningú hi vivia,
silenci ja silent
per ombres i racons,
teulades i parets.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
mentre un rat hi rondava,
tot rosegant el temps.

La llar, vella de foc,
atresorava veus
que, en reguitzell de segles,
feren relat ardent
de l'udol d'unes urpes
quan l'acarnissament
contra la carn libèrrima,
contra el pensar innocent.

Ventava teranyina
la remor de l'oreig
i un ratpenat peixava
capvespres indolents.

Dellà homòpters vibraven
multiplicant el temps
d'una llarga corrua
de veus que t'han permès
eixir del greu silenci
amb mots incandescents!



(El Bages, 17/VII/17)


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons