Has donat tanta vida que ara et resta
tota una llarga tarda amb el ganxet
teixint de lila els anys que se t'adormen
a la llum de vellut dels teus geranis.
El lent metall es menja a poc a poc
el cabdell de silenci i de memòria,
sorollets que entrellacen les imatges
d'un blanc i negre antic que ja grogueja.
Has donat tant d'escalf als que t'envolten,
com un ocell antic de blanques ales,
que els estalvis que tens són la tendresa
i les hores de feina sens descans.
A la llum de vellut dels teus geranis,
m'endormisco també quan em bressolen
els records que s'encarnen i reviuen
dins l'esclat gris blavenc
del teu tímid esguard.
(12/VI/13-14/IV/18)
1 comentari:
M´agrada molt aquet poema, les meves felicitacions emili.
Publica un comentari a l'entrada