Tres copes, tres culleres, una taula,
una ombra que figura ser figura
present a qualsevulla vella faula.
Uns munts de silueta dolça, pura,
afirmen que la Terra encara bull,
malgrat que pocs ja hi vegin l’aventura.
Un enllosat tan lleu com ara un full:
tauler infinit per a jugar als escacs.
Darrera dels pujols se sent l’Escull.
I dues barques que han perdut els llacs
esdevenen desert en estellar-se.
Per dunes ens perdrem, de nits, amb fracs.
El món és axioma o una farsa?
Desenterrats camells entren a l’aula
i trenquen la pissarra en estimar-se.
A sobre d’una taula (o d’una maula?),
la fi d’aquells espectres qui detura?
I si cauen, amb l’última paraula?
(1995)
* Table solaire, 1936 (oli sobre fusta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada