DIXIT

Diré la llum cruel que té el rostoll

on s'amaguen colobres i ara tu

camines somnolent, improvisant

un escenari intens per al desig.

  Diré del ventijol allò que et diu

quan el silenci és dur: on rau, on nia

el tornaveu del llamp, dellà tempestes,

que amb foc forada els somnis i la nit.

Diré, insistent, que tot el que ja he dit

ha estat només el pròleg d'un albir.

(El Bages, 23/VII/11)