A voltes, jo també martipolejo
i els versos ragen clars, però no pateixo
si em sorprèn una rima a mig camí
o en tu recer no troba allò que escric.
Sovint, em tanco amb pany i forrellat
Sovint, em tanco amb pany i forrellat
a l'airejada cambra del poema,
on el verb m'il·lumina amb una extrema
claror de sol antic, divinitzat.
Voldria, de vegades, fer un incís
Voldria, de vegades, fer un incís
i seure, fill de Roda, en un pedrís.
(El Bages, 6/II/11)
(El Bages, 6/II/11)
3 comentaris:
"martipolejo", LOL, molt bona! Així m'agrada, inventant-nos paraules :)
Evidentment això es mereix un premi, chapó!
Evidentment això es mereix un premi, chapó!
Publica un comentari a l'entrada