Trepitges
un pradell amb pas irònic
i
et rius de tu mateix si t'hi emmiralles.La boira s'esvaneix cap a un silenci
interrogant i al full en blanc
germinen les llavors
d'un nou poema.
Mot rere mot,
floreixen pensaments
cap a la llum.
I donen fruit,
d'un gust color capvespre
que t'acompanya
quan cerques mars,
velers d'un nou viatge
i un horitzó.
(El Bages, 23/X/10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada