Passejaves pel ghetto, ja de nit,
tot evocant els gestos, les paraules
de l'any aquell, llunyà, quan l'alegria
per endavant sotjava estius llarguíssims.
Reflectien palazzi les llambordes
i columnes i verges astorades,
encara amb una llàgrima barroca.
Rere la pluja, Roma és un teorema,
com una crida nova a vells propòsits.
(7/I/09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada