22 d’abril 2012

ARA QUE POTS

Ara que pots renéixer en plenitud,
albirar un feix de llum sota la porta,
la clara silueta d'un dofí
trenant el dia perquè el sol d'agost;
avui que tot i res no es contraposen,
observes nuvolades, plenilunis,
i un rar amor envers les mans inhòspites.

Ara que vols renéixer en plenitud,
reprèn, corprès, l'adelerat camí,
d'oblits sabent-lo ordit cap al silenci.

(22/IV/12)


1 comentari:

Andreu Cabré ha dit...

Un poema meticulosament treballat i amb ressons de significats ocults i suggerents. Tot i així, no m'acaba de fer el pes la construcció trenant el dia quan el sol d'agost. Aquest quan, abandonat així, el trobo faciló.
El vocabulari i la forma que has escollit fan de fonament bo pel contingut. Ben trobat!

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons