17 de desembre 2010

RETÍCULA

T'imagino sovint
enllà de la pantalla
(qui diu que avui ens apropa
a un món sense ignorància?),
quan la nit ens és cau,
surant-hi com onada
perduda en la tempesta,
cercant-hi amb delectança
allò més fugisser
(alguna veu companya,
algun rostre avinent).

I m'imagino encara
fugint de qui sap què,
pensant-te en la distància,
trescant un temps absurd,
presoner d'una xarxa
que comparteixo amb tu,
malgrat el que ens separa,
malgrat els dies buits
i el pes de l'enyorança.

(17/XII/10)

1 comentari:

Noonionplease ha dit...

hola emili, que tal?
en primer lloc felicitats per els bons poemes! m´ha fet gràcia descobrir el teu blog i saber que segueixes amb la poesia... potser ja ni em recordes... soc el ramon de la plana de vic/poble nou...
perdona que t´escrigui aquí, però no he aconseguit trobar un email on enviar-te un missatge i em venia de gust escriure´t.
felicitats altre vegada!!
ramon
rponsc@hotmail.com

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons