06 de novembre 2010

DÉJÀ-VU

Després d'un grapat anys, tornar-hi et fa
reescriure aquell poema que et va doldre:

“Hassan II pertot arreu i un nen
que es mira amb avidesa
les restes del teu plat a una terrassa.
Entre el brogit del trànsit sents la crida
del minaret, i sents com se't desfan
imatges que abans creies
eternes com la mel dels ulls que enyores”.


Avui, però, amb les maletes buides,
del desert una rosa has somniat
          color talment de nou d'un bell esguard
                                                                                a propòsit del qual ja qualsevol
silenci es caragola en si mateix.

(agost/93-novembre/10)
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons