03 d’abril 2010

UN VENTIJOL

Un ventijol
pentina el ple migdia
i plouen pètals.

(...)

Rara remor
d'ocells antics que et crida
vers el silenci.

(...)

Al laberint,
qui gosa resseguir
el fil que salva?

(...)

Comença aquí
aquest haikú que creix
cap a la fi.

(El Bages, 3/IV/10)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Emili, soc en Cristian Vicente, m'agradaria fer-te saber que m'agrada el teu blog, y que fa 36 minuts que estic llegint els teus poemes. Demà segueixo, bona nit!

Fermi Mohedo ha dit...

Complexa nuesa
i essencial mínim
d’abismal natura.
Amb els teus poemes
dónes relleu al llenç,
volum a la veu,
i eixamples mirades.

Anònim ha dit...

Hola Emili soc el Víctor Campos aquest poema m'encanta, per cert el canatnt era Andrea Bocelli el de la final de Roma.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons